El nomdeles vint-i-sis lletresde l'alfabet català és:
Lletra
Nom
a
a
b
be / be alta
c
ce
d
de
e
e
f
efa
g
ge
h
hac
i
i / i llatina
j
jota
k
ca
l
ela
m [...]
Les indicacions horàries es poden escriure amb xifres o amb lletres. Per exemple:
L'obra comença a dos quarts de deu del vespre.
Hem sortit a les 8:50.
Pots venir cap a les quatre de la tarda.
En contextos en què la precisió horària és molt important, com ara horaris de transports, agendes d [...]
Els noms que habitualment es fan servir, en el català del Principat, per anomenar les diverses parts del dia són els següents:
matí (o dematí): és l'espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt.
migdia: és la part del dia en què el sol està en el punt més alt.
tarda [...]
Els cardinals s'escriuen amb lletres en els casos següents:
1. Els nombres formats per tres mots com a màxim, especialment si són les úniques formes que figuren en un mateix context, i sempre que no siguin decimals, percentatges o quantitats de mesura. En el cas dels nombres compresos entre [...]
S'escriuen amb lletres els ordinals següents
1. Els mil·lennis: El tercer mil·lenni abans de Crist.
2. Els intervals musicals: dues octaves
3. Les divisions horàries romanes: prima, tèrcia, sexta, nona.
4. Les paraules següents:
quinto (lleva)
octava (estrofa)
novena (pregària)
dècim (de [...]
Per saber si cal escriure una quantitat amb xifres o lletres, s'han de tenir en compte els aspectes següents:
1. El tipus de text o d'obra en què apareix:
? En els treballs científics (matemàtiques, ciències físiques, etc.), econòmics o estadístics, es fan servir les xifres per a la [...]
Els cardinals s'escriuen amb xifres en els casos següents:
1. Les quantitats que tenen més de tres paraules:
4.589 vots 12.964 habitants
però:
dues-centes butlletes
cinc mil entrades
cent cinquanta-dos anys
En les quantitats entre vint-i-u i vint-i-nou no es té en compte la conjunció i [...]
(amb lletres).
A l'hora d'emplenar un xec veiem que apareix impresa l'expressió euros seguida d'una ratlla per col·locar-hi al damunt la quantitat que es vulgui. En aquest cas no cal tornar a escriure euros i s'utilitzen les fórmules següents:
Pagueu per aquest xec a qui el porti
Euros [...]
El pronom en pot substituir un complement del nom. Ara bé, s'han de complir una sèrie de condicions.
1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complement directe, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut (postverbal en les copulatives d [...]
consonant)
3. No s'apostrofa l'article femení la, per tradició, davant dels mots host, ira i una (referit a l'hora), i del topònim Haia:
la host
la ira
la una del migdia
la Haia
4. No s'apostrofen l'article femení la ni la preposició de davant leslletres i el nomdeleslletres:
la a
la f
la efa
de ema [...]
Fitxa
6275/5Darrera versió: 25.11.2016
Títol
Apostrofació dels pronoms febles
Combinacions de dos pronoms
Resposta
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.